Info As Enterprises

Newsletters

Info As Enterprises RSS Feed
 
 
 
 

Estalviar és possible, si saps com.

ahorro1.gifDavant èpoques d’incertesa econòmica, ja sigui de caràcter lleu o greu, les reaccions de la societat es desenvolupen en cadena. Les empreses busquen solucions per a augmentar els marges que assegurin la seva continuïtat mentre que les persones redueixen el seu consum pensant en les conseqüències a mitjan/llarg termini. Ambdues accions corresponen a l’adopció de polítiques d’estalvi, futur matalàs en possibles casos d’empitjorament de l’economia.

La pròpia definició d’estalvi, diferència entre l’ingrés disponible i el consum, correspon a un terme aplicable tant a nivells particulars com en empreses. Històricament, ha estat un dels objectius més perseguits i desitjats, sobretot davant d’èpoques de desconcert econòmic, encara que la seva consecució resulta d’una elevada dificultat.

El reconegut gurú del management Tom Peters, afirmava que l’ésser humà, té la tendència al desaprofitament dels recursos que obté. Així mateix, a major proporció de recursos disponibles, major proporció del consum dels mateixos, pel que l’estalvi en aquests casos és nul. Aquesta tendència comença a implicar seriosos problemes en diferents camps. Al principi, l’objectiu d’empreses i individus és la consecució de l’estalvi, coneixent les seves pròpies possibilitats reals. La dificultat resideix en l’aplicació pràctica dels diferents mètodes per a aconseguir-lo.

L’estalvi és possible, sempre que es coneguin els conceptes d’intenció “de compra”; “ús del producte/servei”, “rendibilitat i necessitat”. Aquestes tres branques intenten identificar diferents aspectes psicològics, econòmics i socials pels quals s’indueix al consum de determinats productes o serveis. De manera que, si el consumidor actua amb intel·ligència, pot trobar-se efectuant una política d’estalvi eficaç. Existeixen a més altres tècniques o principis que donen suport a la consecució d’estalvi, com per exemple el Principi de Pareto, basat en la regla 80:20. Va afirmar que el 20% de la població mundial ostenta el 80% de la riquesa mundial, i viceversa. Aquest principi pot aplicar-se en diferents casos, com per exemple, a nivells d’imatge personal. Si en el cas que el 20% de la nostra roba i complements, la utilitzem un 80% del temps, el consum o inversions d’aquest tipus de productes ha de basar-se en aquest principi per a obtenir uns productes que ens suposin estalvi, ja sigui en la rendibilitat d’ús de la peça o el seu propi preu de compra.

Els aspectes psicològics també tenen relació amb les compres compulsives, molt perjudicials per a qualsevol política personal d’estalvi. Tenint en compte que un individu obté ingressos mitjançant el treball, ens vam basar que el seu major actiu és el seu temps, dedicat a generar diners reals invertit en hores de treball. Es poden extreure diferents conceptes que es relacionen entre si, com el cost d’oportunitat o el cost que suposa un producte/servei comparat amb les hores necessàries per a generar aquesta quantitat monetària. En l’actualitat tenim múltiples eines en les quals podem basar les nostres pròpies polítiques d’estalvi. Un exemple clar seria la compra mitjançant Internet. Una tecnologia a l’abast gairebé generalitzat, ofereix la possibilitat de realitzar recerques dels millors preus, en múltiples botigues simultàniament, estalviant en desplaçaments i temps, encara que amb l’inconvenient de l’enviament a domicili, ens estalviaríem també el marge dels minoristes.