Info As Enterprises

Newsletters

Info As Enterprises RSS Feed
 
 
 
 

LOGISTA, NATIO DISTRIBUTIO

calzadaRomana.jpgLa xarxa de carreteres romana va ser un element clau en el desenvolupament de l’imperi, ja que tenint com origen el Fòrum Romà, les carreteres partien cap a tots els punts possibles, d’una manera radial, cap a completar una xarxa de més de 50.000 milles pavimentades. A més, contaven amb elements complexos i sofisticats que li donaven durabilitat i seguretat per als transeünts, tant civils com militars, i altres elements que afavorien la circulació per aquestes carreteres.

La contínua utilització d’aquesta xarxa va erosionar el paviment creant uns solcs que ajudaven als carros a no sortir-se de la calçada evitant així trencaments o caigudes. La distància entre els solcs coincidia perfectament amb tots els carros de l’imperi romà, ja que es va prendre com referència la distància òptima per a acomodar un tir de dos cavalls militars, 4 peus i 8′5 polzades (l’equivalent a 143,51 cm.).

La xarxa de comunicacions es va començar a estendre i a complementar amb les altres ja existents. Ja en l’edat moderna, la magnitud era considerable, i amb el transport d’alguns productes peribles, es va començar a desenvolupar un mitjà de transport capaç de realitzar grans distàncies en menor temps. En la primera meitat del segle XIX va aparèixer el ferrocarril, transport de persones i mercaderies guiat per rails que va causar una gran transformació de la societat al permetre cobrir grans distàncies amb un baix cost i major seguretat juntament amb una temporalitat regular.

En el desenvolupament de les seves infrastructures, estacions i rails, es van prendre com referència les mesures dels solcs de les carreteres romanes com distància òptima entre eixos (143,51 cm.), mantenint i fomentant una mesura única per a la seva possible interconnexió amb altres països.

El principal valedor de la xarxa de carreteres de l’exèrcit de la República de Roma va ser un soldat administratiu encarregat d’aprovisionar a les legions allí on estiguessin. Aquest soldat era denominat el Logista, nom d’origen grec que significava destre de càlcul. Les seves principals capacitats organitzatives juntament amb la millor xarxa de carreteres de l’Antiguitat van fer del soldat un element clau dintre de l’exèrcit, a nivells semblants amb la cadena de comandament.

Logística Integral, Gener 2008, Signatures: J. Valbueno